L aprovació de la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera Llei del Codi civil de Catalunya, va suposar l inici del procés de codificació i refosa del nostre dret en un únic eos normatiu. Des de la seva entrada en vigor, 11 de gener de 2004, tant les matéries relatives a prescripció i a caducitat del Uibre primer, com les própies de les disposicions preliminars, han donat lloc a un important eos jurisprudencial en la seva aplicado. Les normes sobre fonts del dret, interpretació i integració, territorialitat, dret comú, preferencia i supletorietat, així com els principis informadors del dret civil cátala, el de Uibertat civil, la bona fe, els actes propis o l equitat, junt amb les relatives a disposicions generáis sobre prescripció, interrupció i suspensió, terminis i cómput, com les de caducitat, han tingut un important impacte en la práctica del dret civil a Catalunya. En els darrers anys, els tribunals de justicia han hagut d afrontar l aplicació duna normativa nova no exempta de dificultat i, en ocasions, de polémica, pero que s ha resolt per la vigencia general del dret cátala en diversos centenars de resolucions judicials.
La present obra constitueix un comentari sistemátic i complet a cadascun deis articles del Uibre primer del Codi civil de Catalunya, que com a aportació destacada ordena i relaciona la jurisprudencia que lha aplicat.
