Hi ha pardals i pardals. Els pardals de Valèria es limiten a passar per davant de la seva finestra, a irrompre en els seus somnis, a voletejar la seva solitud, a poblar el silenci de les seves veus. I poca cosa més. Veus Presències Esperits Com poblem el buit, com suplim les mancances I, sobretot, l absència: aquell forat que deixen els que se n van abans que nosaltres, com l omplim On s aprenen la renúncia, la resignació, l oblit Valèria, és ben cert, no ha volgut aprendre els estrategemes que el temps brinda als qui tenen pressa. Va decidir quedar-se on era, amb l absència a flor de pell i els pardals al cap, al cor, a l ànima, a la saleta d estar... s la seva, sí, una soledat sonora, i el seu buit, un buit més aviat ple. D esperits, de presències, de veus. O sigui: de pardals. Quedar-se, sí, d acord, per molt lluny de la conformitat. A la seva manera, Valèria es rebel la i cerca, en un viatge imm bil, all que va perdre sense haver tingut mai. L amor Diguem-ne amor. La veritat és que la seva podia haver estat una hist ria d amor: de recerca de l amor més enllà de la mort. Un drama sublim, en fi. Per va tenir la mala sort que el seu destí caigués en mans d un autor propens a l humor i aferrissat per la política. Amb la qual cosa el seu drama es convertí en una comèdia, la seva recerca en una intriga gairebé policíaca i pel que fa a la sublimitat... va córrer el risc de naufragar en les tèrboles aigües de la guerra bruta. Hay pájaros y pájaros. Los pájaros de Valeria se limitan a pasar por delante de su ventana, a irrumpir en sus sueños, a revolotear su soledad, a poblar el silencio de sus voces. Y poco más. ¿Ves Presencias Espíritus Como poblamos el vac&
