A LES MUNTANYES DE LA FOLLIA

I tot d una ens veiérem precipitats en l abraçada de la cascada i un abisme s obrí en ella per a rebre ns. Per sorgí al nostre pas una figura humana velada, les proporcions de la qual eren molt més grans que les de qualsevol habitant de la terra. I la pell d aquella figura tenia la perfecta blancor de la neu... Els misteriosos i suggestius punts suspensius amb què acaba l estranya i fascinant narració de Les aventures d Arthur Gordon Pym (1838) han inquietat molts crítics i han temptat de manera irresistible encara més escriptors. Mentre que Jules Veme, a Le sphinx des glaces, intenta d aclarir-ne el misteri i proporciona un final a l enigma de Poe, H. P. Lovecraft no cau en aquest error i dona una continu tat a all que en el gran mestre nord-americà restava suspès en l horror fantàstic, mitjançant l enfrontament entre el blanc i el negre. Efectivament, amb A les muntanyes de la follia, Lovecraft aconsegueix una excel lent novel la a meitat de camí entre la novel la de terror decimon nica i la ja consolidada novel la de ciència-ficció.