L OFICI DE DAURADOR A BARCELONA (1599 1834) CAT

De tots els oficis que van participar en l abundant producció artística catalana de l època moderna, el de daurador continua sent, sens dubte, un dels menys coneguts i estudiats. La raó s ha de buscar en la historiografia, que fa temps que veu en aquesta pràctica el reflex d un art barroc que cal proscriure. I malgrat que, recentment, el daurat-policromia desperta un interès creixent, s analitza des d un punt de vista tècnic o estilístic, o fins i tot en la seva relació amb la pintura i l escultura, la qual cosa il lustra la dificultat per definir una pràctica que es troba entre l artesania i l art. El present volum pretén renovar el coneixement d aquesta professió a partir d un corpus força destacable: la col lecció de cent quaranta-tres dibuixos (passanties) de la confraria de dauradors de Barcelona, els quals, juntament amb les fonts manuscrites conservades, permeten reconstruir la hist ria de l ofici de daurador durant un llarg període, com es va regular, com se n va supervisar i controlar la formació, i com se n va protegir l activitat.