Alfons, conegut com el Magnà nim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l¡ abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de Valà ncia per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l¡ inici d¡ un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d¡ ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l¡ edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memória: el procés del braç reial, el procés del braç eclesià stic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s¡ hi reflecteix un fet d¡ indubtable transcendà ncia política, la conversió de la Diputació del General en un órgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competà ncies ben definides, integrat de manera parità ria per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d¡ un aparell burocrà tic al seu servei.
