A la primavera del 1977, Roland Barthes tot just ha estat acceptat com a professor al Collège de France, una distinció vitalícia de les més prestigioses d aquesta institució educativa francesa, que ara Barthes comparteix amb noms essencials de la cultura com Jules Michelet, Paul Valéry o Michel Foucault. I per celebrar el seu estatus acadèmic, Barthes s estrena amb un llibre que sembla capaç de prescindir absolutament de la pompa de l Acadèmia: Fragments dun discurs amorós. Després dun hist ric programa a tres bandes amb l escriptora Françoise Sagan, on Barthes és entrevistat per Bernard Pivot a l Apostrophes, el text Fragments d un discurs amorós coneix un èxit instantani de vendes, arribant a esgotar 15.000 exemplars en dues setmanes. Barthes encisa els espectadors, que descobreixen un acadèmic intel ligent, seductor, ir nic, vibrant. Al marge de l èxit comercial, aquest títol es converteix ràpidament en una referència inexcusable per parlar de l amor. Seguint el fil argumental marcat pel Werther de Goethe, i en un recorregut de lectures que va des de Proust fins a Nietzsche, passant per Stendhal, per també per Freud o pel Tao, Barthes construeix una de les disseccions més met diques i, potser per aix , més apassionades, del segle XX.
