FOSCA NEGRA (CAT)

I fer una passa o no fer-la, / igualment, / vol dir precipitar-se es llegeix a Fosca negra, un llibre que és un paisatge dur, angost, cremat. No sé si l Apocalipsi ja s ha esdevingut o si està a punt de llançar-se sobre el món i sobre les paraules que l anomenen, per els poemes de Fosca negra es vinclen abans de resistir-se a la intempèrie, els poemes ploren abans d agafar-se amb ungles a la vida. Jamai hi haurà llavor , diu un altre vers, que dibuixa un món que sona desesperat, sense rendir-se a la desesperació, perquè hi són els mots, perquè les àncores són les paraules per dir, per situar, per veure-hi enmig de la foscor.