L ULTIMA COLONIA

Les tragà dies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.

El 27 d¡ abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l¡ arxipà lag de Chagos, a l¡ Oceà Indic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l¡ illa Maurici. L¡ explicació d¡ aquest à xode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d¡ instal.lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l¡ illa Diego Garcia, i no volien població autóctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels brità nics, perquà era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Brità nic de l¡ Oceà Indic.

Quan Maurici es va independitzar, l¡ any 1968, ho va fer sense aquell arxipà lag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragà dia personal.

Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autóctona arrencada de la seva pà tria, una história sobre el colonialisme i les seves herà ncies, peró també sobre les petites históries que s¡ amaguen darrere de la História en majúscula.